Podem entendre l’alegria esportiva, però no que es gastin milers d’euros en una pantalla mentre les escoles continuen sense climatització i els refugis climàtics estan tancats
Dilluns, 20 de juliol, 1.26 h de la matinada. La selecció espanyola acaba de proclamar-se campiona del Mundial 2026 i Rubí ho viu amb intensitat. Se senten crits, petards, clàxons i cotxes derrapant. Una alegria col·lectiva que el govern municipal ha sabut capitalitzar amb gran destresa.
L’Ajuntament, governat pel PSC i En Comú Podem, ha decidit instal·lar una pantalla gegant per seguir la final. Una decisió presa a última hora, guiant-se per la intuïció després de veure la superioritat de la selecció espanyola —per cert, farcida de catalans.
Encara no sabem quin cost ha tingut aquesta instal·lació per retransmetre un partit que ja es podia veure en obert per televisió.
El que sí que sabem és el desplegament que ha implicat: obertura d’equipaments municipals fora de l’horari habitual, seguretat privada, Policia Local, animació musical i restauració externa.
Mentrestant, en diversos punts de la ciutat s’han produït conductes incíviques durant hores: petards en un context d’elevat risc d’incendi, crits a altes hores de la matinada i conductes temeràries al volant. Una demostració que, de vegades, el futbol serveix d’excusa perquè sembli que tot s’hi val.
Entenem perfectament l’alegria de molts rubinencs. El que no entenem són els criteris del govern municipal, si no és des d’una lògica purament electoral.
Per què es posa una pantalla ara i no es va fer per a l’Eurocopa femenina del 2025? Per a l’Eurocopa masculina del 2024 sí que se’n va instal·lar una. I per al Mundial femení del 2023? On eren les pantalles quan les rubinenques Bea Ortiz i Elena Ruiz van aconseguir l’or olímpic a París?
A més, s’ha perdut una oportunitat per donar oxigen als restauradors locals, que haurien pogut omplir els seus establiments amb famílies i grups d’amics. I, si es volia organitzar un esdeveniment públic, per què no implicar-hi les entitats esportives de Rubí, oferint-los la possibilitat de gestionar serveis de restauració o instal·lar-hi carpes? Entitats que són moltes i que fan una autèntica tasca social durant tot l’any.
Des de Junts per Rubí presentarem una sol·licitud d’accés a la informació pública per conèixer el cost real de l’esdeveniment.
I aleshores compararem números.
Quant costaria ampliar els horaris dels refugis climàtics? Quant costaria reparar voreres? Quant costaria avançar en la climatització de les escoles? O organitzar més activitats d’estiu per a les famílies que no poden marxar de vacances?
La llista és llarga.
Si el govern municipal vol ser transparent, que expliqui quant ha costat aquesta nit als rubinencs: el muntatge de la pantalla, l’obertura dels equipaments, la seguretat, els serveis extraordinaris i la resta de recursos públics mobilitzats. I que expliqui també quin ha estat el balanç d’incidències i sancions.
Perquè la qüestió no és si es pot celebrar una victòria esportiva. La qüestió és quines prioritats té un govern quan decideix gastar recursos públics.
Mentre continuem tenint escoles amb problemes de climatització, refugis climàtics amb horaris insuficients, voreres en mal estat i moltes altres necessitats pendents, el govern municipal ha trobat temps, diners i recursos per instal·lar una pantalla gegant.
La campanya electoral del PSC, pagada amb els recursos de tots els contribuents, sembla haver començat amb molt bon peu.
Són les 2.04 h de la matinada. Demà molts rubinencs ens haurem d’aixecar per anar a treballar. I alguns no ho farem pensant en la celebració, sinó preguntant-nos si aquests recursos públics no haurien estat més útils destinats a les necessitats reals de la ciutat.
Perquè governar també és decidir prioritats i Rubí en té moltes que no poden esperar.
Anna Casamián
Portaveu de Junts a Rubí