Per Anna Casamián, portaveu i candidata de Junts per Rubí
A Rubí hi ha una sensació cada cop més estesa: passen els anys i tot continua igual.
Quan tens tot el poder i no passa res, ja no hi ha excuses.
Aquest és el meu primer article com a candidata de Junts per Rubí.
Durant anys, l’alcaldessa Ana María Martínez va construir el seu discurs sobre una mateixa idea: que la Generalitat abandonava Rubí. Quan el PSC era a l’oposició al país, gairebé tots els grans projectes pendents tenien el mateix responsable: el Govern de Catalunya. Tot tenia un culpable extern. Era un relat constant.
Però avui la realitat és una altra. El PSC governa a Espanya, governa a la Generalitat, governa a la Diputació, governa al Consell Comarcal i també governa a l’Ajuntament de Rubí.
La pregunta és inevitable: si ara ho governen tot, per què tot continua igual?
On és l’hospital?
On és la segona estació d’FGC?
On són els nous jutjats?
Per què continuem patint el caos de Rodalies?
Per què les línies d’alta tensió continuen sent un problema?
Què ha passat amb els antics cinemes? I les urbanitzacions? I la Supersond? I el FabLab? I el Museu? I el Centre de la Imatge? I el CEE de Ca n’Oriol? I l’Escola del Bosc?
Podríem parlar també de mobilitat, aparcament, enllumenat, habitatge, parcs o seguretat. La llista sembla no acabar-se mai.
Les notícies que volem rebre no són els terminis de les obres de l’avinguda de l’Estatut, els problemes cronificats amb els autobusos ni debats sobre biaixos en les xifres de delinqüència.
Prou. Prou de normalitzar les ocupacions. Prou de veure com no millorem ni en seguretat ni en parcs infantils. Prou de no oferir solucions davant el greu problema d’aparcament, que ens complica accions tan quotidianes com anar al metge o al mercat. I, de passada, prou de conformar-nos amb un model de comerç més que qüestionable.
Estem parlant de benestar i de qüestions essencials per al dia a dia de la ciutadania. I quan fallen durant tant de temps, és que alguna cosa no s’està fent bé.
Durant anys ens hem hagut d’empassar el mateix relat: tot era culpa dels altres, tot estava bloquejat per culpa d’un altre color polític, tot era responsabilitat d’un altre govern.
Avui aquest discurs ja no s’aguanta. Quan tens totes les palanques institucionals alineades i la ciutat continua aturada, el problema ja no és dels altres: és de qui governa.
Rubí pateix manca d’ambició i de direcció política.
No pateix manca de recursos ni d’administracions afins.
I precisament aquí també és clau el paper de l’oposició. A les municipals del 2023, molta gent va confiar en ERC com una alternativa real al PSC, però amb el temps aquesta alternativa s’ha anat diluint, fins al punt que el bloqueig dels pressupostos n’és ara una mostra evident.
ERC ha decidit no negociar els comptes del 2026, convertint el debat en un moviment de càlcul electoral més que no pas en una voluntat real de trobar solucions. I aquesta manera d’actuar no és nova.
Ja va passar el 2014, a un any de les eleccions municipals, quan ERC va trencar el pacte de govern amb el PSC i el va deixar governant en solitari. No va ser una decisió pensada en clau de ciutat, sinó en clau política.
El mateix patró es repeteix.
Hi ha una contradicció evident quan ERC utilitza l’hospital com a argument en aquest debat, tenint en compte que es tracta d’un projecte que es decideix al Parlament. La pregunta és clara: què ha fet ERC al Parlament per desencallar-lo?
El que necessita Rubí és una oposició que actuï amb responsabilitat i ambició, que exigeixi, que fiscalitzi i que no es conformi. Perquè quan el govern no lidera i l’oposició tampoc pressiona, la ciutat queda atrapada en la mediocritat. I això, a Rubí, cada vegada és més evident.
Junts és avui el partit amb més alcaldies de Catalunya. I allà on governem, es nota. Per posar-ne només un exemple, a Martorell s’han impulsat 337 habitatges amb protecció oficial a la Sínia. A problemes locals, solucions concretes. Quan governem, els municipis funcionen.
A Rubí li cal una sacsejada de dalt a baix. I per això, des de Junts, volem exercir el nostre paper amb criteri i responsabilitat, treballant per defensar els interessos de la ciutat. Amb mirada de ciutat, amb els rubinencs al centre i posant sobre la taula allò que no funciona.
Soc l’Anna Casamián, visc al barri de Ca n’Alzamora i conec de primera mà el dia a dia de molts veïns i veïnes. Rubí ha de ser una ciutat plena de vida, cuidada i que faci goig. Té potencial, talent i capacitat. El que li falta ho sabem tots: es veu, es diu i es viu cada dia al carrer.
Quan tens tot el poder i no fas el que toca, ja no pots culpar ningú més.
Rubí mereix més.