Catalunya té competència plena en educació i política lingüística. El model de conjunció lingüística, des de la seva creació amb la Llei de normalització de 1983, és un model bo des del punt de vista educatiu, clau per a la llengua i per al país, i és garantia d’igualtat d’oportunitats dels alumnes. La immersió lingüística ha representat un dels grans projectes educatius per a tots els catalans que el centralisme de l’Estat ha volgut eliminar des de sempre. Ho va intentar amb el 155 i no ho va aconseguir. A partir d’unes demandes d’un nombre ínfim de famílies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya volia imposar el 25% de castellà a tot el sistema al desembre del 2020. Ara el Tribunal Suprem no ha admès les raons per admetre el recurs de cassació presentat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, així doncs força a fer complir el 25% de castellà a la Generalitat.
És una sentència que imposa quotes de castellà en el nostre model educatiu i n’envaeix les funcions per decisió judicial. Cal que el català es mantingui, plenament, com a llengua vehicular a tot el sistema −escoles, instituts i universitats− i que cap disposició de la justícia ni de cap administració educativa altra que la catalana hi interfereixi, ni posi en risc les nostres direccions i els nostres docents. Continuen escapçant-nos les competències i afinant la nostra legislació en educació i matèria lingüística. No s’aturen les decisions adverses d’organismes de l’Estat i la judicatura per fer minvar el català i harmonitzar-nos amb el creixement del castellà.
L’escola garanteix el coneixement del català i el castellà, ho demostren els resultats de les competències bàsiques (el català, de mitjana està per sota del castellà) i els resultats acadèmics. Per tant es reclama l’autonomia, que tenim competencialment, per aplicar un model pedagògic a partir dels nostres currículums educatius i que la llegua deixi de ser una eina de confrontació per esdevenir una eina de cohesió. Els alumnes acaben l’escolarització sabent català i castellà al nostre sistema, perfectible, que és eficaç i s’adapta a la realitat sociolingüística. A moltes escoles cal reforçar-hi, i molt, la llengua catalana.
L’aprenentatge per mitjà de la llengua catalana ha de tenir una traçabilitat en la formació, tant a nivell dels cicles formatius com de la universitat.
Cal una resposta de la societat civil i de les institucions i partits que planti cara per blindar l’escola de manera absoluta i garantir el futur de la llengua catalana −i aranesa a la Val d’Aran− i la igualtat d’oportunitats. L’escola catalana, exemple de convivència democràtica i de respecte a la diversitat lingüística, no hi pot renunciar.
L’aprenentatge que reben els nois i noies és la baula necessària per avançar en l’ús social de la llengua i per la continuïtat de la cultura catalana; sense massa crítica de parlants serà molt difícil que aquesta llengua que ha arribat a punts tan alts de cultura i de resistència pervisqui generacions properes. Cal no oblidar els esforços de molts dels que ens han precedit. Avui és necessari i oportú recordar el Manifest d’Els Marges que, amb una visió admirable, ens interpel·lava en la seva reflexió “Una nació sense estat, un poble sense llengua”. Avui proclamem que sense nació no hi haurà independència i sense llengua catalana, a Catalunya, no hi ha nació.
QUE NO ENS SEGRESTIN LA LLENGUA!!
Sectorials de Cultura i Societat per al Coneixement de Junts per Catalunya
