La consellera Lourdes Ciuró presenta 10 mesures per normalitzar l’ús del català a la Justícia

El Govern aprovarà a principis de juliol el Pacte Nacional per la Justícia, que aglutinarà actors diversos vinculats amb l’àmbit lingüístic i del món judicial

 

La consellera Lourdes Ciuró ha presentat avui la diagnosi sobre l’estat de la llengua catalana en l’àmbit de la Justícia i també del nou Pla de foment del català i deu mesures per normalitzar la llengua catalana a la Justícia. 

Ciuró ha denunciat les preocupants dades del català a la Justícia: “des de 2005, any rere any, el nombre de sentències en català ha baixat, fins a situar-se el 2021 a un 6,9%. Ja surten poques sentències, però encara entren menys escrits en català. Del total de demandes presentades, només un 6,2% són escrites en català”. I que, a més, “els òrgans judicials no han atès l’opció lingüística en català en el 81,3% de les resolucions notificades”. És a dir, el total de ciutadans que van triar ser notificats en català, només han vist respectats els seus drets amb prou feines un 20%.

Per revertir aquesta situació, la consellera ha presentat deu mesures per poder normalitzar l’ús del català en el món judicial. “És una llengua que malgrat que té 10 milions de parlants, està minoritzada. Volem que sigui d’ús normalitzat a la justícia, quan parlem de justícia propera volem que sigui una justícia que entengui l’idioma del ciutadà al qual presta servei”, ha afirmat. 

Les deu mesures que proposa el Departament de Justícia són: 

  1. Pacte Nacional per la Justícia. El Govern treballa per aprovar a principis de juliol el Pacte, que aglutinarà actors diversos vinculats amb l’àmbit lingüístic i del món judicial: universitats, notaria, procuradoria, entitats del tercer sector, institucions públiques i privades.  El propòsit del Govern és constituir un grup específic amb propostes des del consens per fer del català una llengua d’ús normal i normalitzat. 
  2. Codi QR per denunciar la vulneració dels drets lingüístics. Una mesura que ja està a disposició dels ciutadans és un circuit directe amb l’Administració per a queixes relacionades amb els drets lingüístics als jutjats. A través d’un codi QR, els afectats podran posar en coneixement de l’Administració la vulneració dels seus drets lingüístics, directament des del seu mòbil i en el mateix lloc i moment en què s’hagi produït la vulneració d’aquests drets. I la resposta serà donada amb la màxima prioritat i rapidesa.
  3. Nou portal web, “justicia.gencat.cat/llengua”, que aglutinarà els recursos lingüístics del Departament que hi ha ara dispersos i amb preguntes i respostes freqüents dels ciutadans en matèria de drets lingüística. Des d’allà s’hi podrà consultar terminologia jurídica. 
  4. Nivell C1 com a mèrit, enlloc del B2. Des del Departament s’està negociant un nou conveni amb l’escola Judicial, que depèn del CGPJ, perquè el nivell C1 de català sigui un mèrit per exercir jutge a Catalunya. “És una cosa que de no fer-se seria un greuge comparatiu, a València ja hi és. Hem de poder garantit que sigui un mèrit, a mesura que es té més grau de català, més punts”, ha afirmat la consellera. 
  5. Convocatòria de beques per a jutges i fiscals. Al setembre sortirà publicada la convocatòria les 50 beques per encoratjar els estudiants de dret de Catalunya a opositar a la carrera judicial o fiscal. A partir de principis de l’any 2023 es farà efectiu, cada mes, els pagaments als opositors a qui s’hagi concedit la beca. 
  6. Nous diccionaris terminològics de mediació i de dret procesal. A partir del gener de 2023 estarà enllestit el Diccionari terminològic de mediació i que ja mateix es posaran a treballar en un nou Diccionari terminològic de dret processal, que veurà la llum d’aquí dos anys. Dues eines que seran possibles gràcies a la col·laboració amb el Termcat. 
  7. Català com a llengua d’oportunitats. En l’àmbit de l’execució penal, es crearà un equip de coordinació i dinamització lingüística específic aquesta tardor. El seu objectiu serà donar suport als professionals dels centres penitenciaris i de justícia juvenil per reforçar l’ús del català com a llengua vehicular dins dels centres, fent com a eix principal de les seves actuacions la idea del “català com a llengua d’oportunitats”. La consellera en aquest sentit, ha afirmat que pot ser una bona eina per millorar la reinserció: “quan parlem de garantir el dret lingüístic a les presons també parlem de millorar reinserció, trobar una feina en millor condicions si dominem les dues llengües. Ser competent amb les dues llengües, garanteix també una reinserció social més efectiva”
  8. Conveni amb les entitats religioses. L’ús del català és molt pobre entre les diferents religions no catòliques. El Departament de Justícia està treballant amb les entitats per visibilitzar el paper i compromís d’entitats religioses envers el català.
  9. Nou model de formació: més innovació, més personalització. És una aposta per la innovació en l’aprenentatge i la formació, amb noves metodologies. Una d’elles és  “l’aprendre fent-ho”, que consisteix en acompanyar en la tasca diària. De fet, això ja s’ha provat amb èxit, amb tallers d’informes amb els pèrits forenses.
  10. Campanya publicitària: “Fer servir el català no canvia la sentència. Fes justícia al català”. Es posa en marxa aquesta campanya publicitària en diversos suports adreçada a tots els ciutadans i agents judicials. La campanya estarà present a les seus judicials, a part de la campanya institucional en diferents formats. En aquest sentit, la consellera ha afirmat que l’objectiu de la campanya és: “volem aprofundir en el missatge que l’ús del català a la justícia a de ser normal i normalitzat. Són els fonaments de fet i els fonaments de dret els que fan que el jutge estimi o desestimi, declari innocent o culpable”.

 

Barcelona, 16 de juny de 2022.



Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram