La proposta pretén que es reverteixi la reforma feta el 2015 pel govern del PP, que no s’adequa a la jurisprudència europea i que es va fer com a resposta al 9-N
“La corrupció es combat amb el codi penal, l’acció política a les urnes”, assegura la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras
Junts ha presentat les esmenes a la reforma de codi penal en relació al delicte de malversació. Amb l’objectiu d’homologar el dret penal de l’Estat espanyol als estàndards europeus en matèria de drets fonamentals, s’han registrat 19 esmenes que abasten sis blocs temàtics. Es reforma el delicte de desordres per revertir la criminalització de la protesta – que promou el govern espanyol de PSOE i Podemos, amb el suport d’ERC- s’eliminen delictes que limiten la llibertat d’expressió com les injúries o l’enaltiment del terrorisme, es limita la rebel·lió als supòsits on s’utilitzin armes i es millora la derogació de la sedició en relació als seus efectes.
En relació al delicte de malversació, Junts considera que la reforma de 2015 ha de ser revertida de forma completa i total perquè no es pugui penalitzar l’acció política de qui compleix el seu programa electoral sense beneficiar-se de manera il·legítima de diner públic. “La reforma de 2015 ha servit per traslladar als jutges la capacitat de control de l’acció política”, afirma la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras.
De fet, el que era legislador el 2015, el govern amb majoria absoluta del PP, va pretendre reconfigurar el delicte de malversació sobre unes noves bases, homologant-lo al delicte d’administració deslleial, però en relació als fons públics, i eliminant el requisit de l’ànim de lucre. La reforma penal de la malversació del 2015 s’elabora per, si es donava un nou 9-N, poder-lo perseguir penalment. És per aquest motiu que Junts demana que es reverteixi aquesta reforma.“La corrupció es combat amb el codi penal, l’acció política es combat a les urnes. Han de ser els ciutadans els que han de decidir qui volen que gestioni els seus recursos”. Nogueras explica que l’objectiu és arribar “més enllà d’una simple rebaixa de penes”. La portaveu considera que arran de la consulta del 9-N “l’estat espanyol va encendre la seva maquinària judicial per perseguir i engarjolar independentistes. L’exili ha demostrat que no és delicte”.
La reforma de 2015 s’ha demostrat que no va tenir com a objectiu perseguir la corrupció, sinó perseguir més els responsables polítics que en el futur poguessin dur a terme polítiques que, com el 9-N, no fossin considerades adequades per determinats sectors judicials. “L’errònia equiparació entre l’administració deslleial del patrimoni privat amb la malversació de fons públics és el que ha fet que a Europa no s’hagi entès el delicte de malversació”, assegura el diputat de Junts, Josep Pagès.
