El Grup parlamentari de Junts per Catalunya ha registrat diverses preguntes escrites relatives a l’acció exterior del Govern
El Grup parlamentari de Junts per Catalunya ha registrat diverses preguntes escrites relatives a l’acció exterior del Govern. D’una banda, demana al Govern si ha congelat o no l’obertura de les delegacions a l’exterior. En aquest sentit, ha demanat explicacions sobre les oficines que estan pendents d’obertura, així com si se’n preveuen de noves per 2023, i si no és el cas, per quins motius.
En concret, el grup parlamentari s’ha interessat per les delegacions d’Andorra, Japó, Brasil, Senegal, Àfrica Meridional, i Corea del Sud, l’obertura de les quals acumula mesos de retard. També s’ha preguntat per l’elecció del delegat del Govern del Sud-est d’Europa, que s’ha resolt més ràpidament que els concursos per escollir els d’altres països com el Japó, Andorra o Brasil, iniciats amb anterioritat. A més, el grup parlamentari ha demanat informació sobre l’obertura d’oficines a Eslovènia, Canadà, i Irlanda.
Junts també ha demanat explicacions via preguntes escrites sobre quines accions té previstes el Departament d’Acció Exterior dins del projecte “Regions for EU Recovery”. Aquest projecte, creat per reclamar un paper més rellevant en la gestió dels fons europeus, va estar liderat per Catalunya amb la consellera Alsina al capdavant, un lideratge al qual l’actual titular del Departament sembla haver renunciat. La participació en la gestió dels fons de recuperació és clau per maximitzar-ne l’eficiència, tal com demostra l’estudi que va presentar a Brussel·les la consellera Alsina, el primer membre del Govern de Catalunya a intervenir en una sessió del Parlament Europeu.
A més a més, el grup parlamentari ha sol·licitat la compareixença dels cònsols de Txèquia i Suècia a la Comissió d’Acció Exterior del Parlament per fer balanç de les seves presidències europees i abordar les prioritats en política comunitària.
Per altra banda, Junts també ha presentat una proposta de resolució sobre la fi de les hostilitats a la guerra d’Ucraïna, a les portes del primer aniversari del seu inici, on insta el Govern a impulsar una política energètica que, d’acord amb els compromisos europeus, redueixi la dependència de tercers països i impulsi l’autogeneració amb energia renovable.
Finalment, el grup parlamentari ha registrat una proposta de resolució sobre l’afer Qatargate a les institucions europees on manifesta la importància d’articular mecanismes que garanteixin la integritat, la transparència i l’ètica de totes les institucions de la Unió Europea.
