De fet, sosté que la decisió del Consell d’Europa és “una de les principals victòries a l’esfera política” europea per a l’independentisme, i ha recordat que l’òrgan “va més enllà de la UE”. Encara que el text final no ho expliciti, Alsina considera que les recomanacions que l’informe fa a Espanya demanen, “de facto”, que apliqui una amnistia per a totes les causes relacionades amb el procés.
El paper de Puigdemont i l’1-O a l’estranger
La consellera creu que no només el Govern “ha d’explicar què passa a Catalunya i per on ha de venir la solució del conflicte” a l’estranger, sinó també ho han de fer Puigdemont i la resta d’exiliats. La voluntat d’Alsina és “coordinar-se i col·laborar”, però “el Govern ho farà amb el rol de Govern”, i Puigdemont “com a expresident, exiliat i eurodiputat”. Cadascú ho ha de fer, ha continuat, “des de la seva posició”, i sense “tuteles” per part de ningú.
Sobre l’argumentari que hauria d’emprar l’independentisme a l’estranger, creu que a l’exterior “els interessa més” què passarà a partir d’ara amb el procés que l’1-O. Segons ella, el referèndum “ha portat reticències”, però no pel fet que no fos autoritzat per l’executiu de Rajoy, sinó “perquè el club d’estats és molt conservador i té tendència a voler sempre l’status quo”. De fet, l’exdelegada de la Generalitat als EUA ha afegit que “ha quedat clara la voluntat de l’independentisme de ser un moviment democràtic i buscar el pacte de manera reiterada”, mentre que “la unilateralitat ha vingut per part del govern espanyol”.
Delegat sense delegació
D’altra banda, Alsina no ha concretat durant l’entrevista si farà canvis en la xarxa de delegacions a l’estranger, però està considerant “explorar” la figura del “delegat sense delegació”, és a dir, sense necessitat de tenir una oficina física. “El món és virtual, està canviant”, ha expressat, afegint que la idea es podria posar en pràctica en grans àrees del món que només cobreix un representant, com l’Amèrica Llatina, l’Europa de l’Est o el nord d’Àfrica. També creu que la delegació del Japó, pendent d’obrir, hauria de ser “un hub que cobreixi una àrea més gran d’influència a l’Àsia”.
Sobre qui hauria de succeir Meritxell Serret a la delegació del Govern a Brussel·les, ha assegurat que prendrà la decisió “en menys de deu dies” i que és l’única oficina que funciona per delegació directa i no per concurs públic.
El 0,7% en cooperació
En matèria de cooperació, la titular d’Exteriors s’ha compromès a “fer lobby” perquè s’arribi a un 0,7% del pressupost en aquest àmbit, però ha evitat concretar-ne terminis. En els números del 2020, es va arribar a la xifra del 0,2%, i la Generalitat va arribar a un acord amb el tercer sector per augmentar-ne progressivament la despesa fins al 0,7% el 2030.
En aquest sentit, una de les prioritats del seu mandat serà fer que les polítiques de cooperació estiguin “més cohesionades” amb la resta d’activitats de la conselleria, juntament amb “fer un salt endavant qualitatiu” a les polítiques de participació i govern obert. Alsina també vol “cuidar i anar a buscar” la comunitat catalana a l’exterior, que xifra en 320.000 persones, “el segon municipi més gran després de Barcelona”.
D’altra banda, ha promès “tolerància zero” amb conductes dins el seu departament com les que van denunciar treballadores respecte al cap de gabinet en èpoques d’Alfred Bosch, Carles Garcias. En aquest sentit, ha explicat que el primer que va fer quan va prendre possessió va ser enviar un missatge als empleats dient que “no es tornaria a repetir” una situació similar i que tant ella com els alts càrrecs estarien “al seu costat”.
