Davant l’Enquesta de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona de 2020 presentada recentment, amb dades sobre l’ús habitual del català entre els joves set punts inferiors als de l’enquesta de fa cinc anys, que el situen per sota del 30%, Junts per Catalunya fa la declaració següent:
Compartim la preocupació per la llengua catalana atesa la transcendència que té per Catalunya i el conjunt dels seus ciutadans. Sense nació no hi ha independència i sense llengua catalana, a Catalunya, no hi ha nació.
La configuració demogràfica del país ha fet que a Catalunya convisquin una gran diversitat de llengües, que li atorguen valor cultural i social i la transforma en una societat multilingüe. La situació demogràfica té un impacte clar en els coneixements i usos de la llengua pròpia del país, que el vertebra, i s’ha de tenir en compte per definir polítiques lingüístiques. A la ciutat de Barcelona, el 58% dels barcelonins d’entre 15 i 34 anys no hi han nascut.
El 2019, Barcelona té 269.575 persones nascudes a la resta de l’Estat espanyol i 420.967 nascudes a l’estranger, i un augment des de l’any 2000 de 140.496 persones. El nombre de persones nascudes a l’estranger ha crescut en 346.195. Aquesta composició de la població ha fet minvar el percentatge d’ús habitual de la llengua i demana una acció continuada i potent per garantir que la població jove n’adquireix el coneixement suficient i en consolidi l’ús, per la via del sistema educatiu, del Consorci per a la Normalització Lingüística i també de l’entorn social.
El català topa amb els condicionaments d’un estat que li és advers, que s’afegeixen als greuges lingüístics històrics, amb els mitjans de comunicació d’abast estatal. Cal dotar- nos d’un estat propi que permeti acabar amb regulació adversa i faciliti la presència del català amb institucions que la protegeixin, com a pròpia; també de l’occità, propi de la Vall d’Aran.
El foment de la llengua catalana (i de l’occità i la llengua de signes catalana) demana el compromís de tot el govern, amb totes les seves conselleries, les administracions locals i el conjunt de la societat i també recursos forts per a les polítiques transversals que l’apliquen sectorialment. L’aplicació de la política lingüística va més enllà del Departament de Cultura i és responsabilitat del conjunt del Govern i de totes les administracions.
Cal avançar en tots els àmbits d’ús i de consum lingüístic. Ara, per exemple, és clau impedir que l’actualització de Llei de l’audiovisual espanyola no buidi de competències el Consell Audiovisual Català i margini la producció i la distribució de continguts en català, i aprovar la nova Llei catalana perquè apliqui garanties clares per a la llengua pròpia del país.
Compartim la necessitat d’impulsar les accions de foment del català que té previstes la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura, en el marc del Pacte de Govern, que donen continuïtat a les que s’han emprès els darrers anys: el foment del català entre els joves a les xarxes socials: Instagram, Tik-tok, Youtube, a les plataformes de continguts audiovisuals, els videojocs, audiollibres, traduccions; entre d’altres.
Cal garantir que el sistema educatiu respongui plenament als reptes actuals de l’aprenentatge i l’ús de la llengua pròpia del país.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va ser creada per llei perquè sigui un instrument per a la promoció de la llengua i la cultura catalanes i ha de d’actuar plenament amb aquesta missió, segons consta en el Pacte de Govern.
Cal que l’augment del 2% del pressupost de Cultura permeti noves accions i eines, difícils en els anys de restriccions pressupostàries.
Cal assegurar el Pacte Nacional per la llengua amb el consens i la determinació de tots els partits, institucions i entitats de la societat civil.
És necessari celebrar un Ple extraordinari al Parlament de Catalunya per instar el Govern a oferir un pla d’acció per al foment de la llengua catalana, que permeti fer-ne seguiment durant la legislatura.
Barcelona, 27 d’agost de 2021
