Junts al Senat lamenta que cap de les 68 esmenes hagi estat aprovada
Junts per Catalunya al Senat ha votat en contra aquest dimecres al Projecte de Llei de Memòria Democràtica. “Ens oposem perquè, entre d’altres coses, consolida un model d’impunitat, que una vegada més, deixa sense tutela judicial efectiva les víctimes”, ha lamentat el senador Josep Maria Cervera. En aquest sentit, Cervera ha assenyalat que “l’anul·lació de processos judicials ha de comportar responsabilitats” i ha afegit que “cal considerar també víctimes els afectats per l’extrema persecució a les institucions catalanes”, cosa que el projecte de llei no contempla.
El senador de Junts per Girona ha defensat 68 esmenes, algunes de pròpies, d’altres proposades per entitats com la ‘Federació d’Ateneus de Catalunya’, el ‘Memorial Democràtic’ o ‘Hijos y nietos de España’, i 4 de conjuntes amb altres grups de la Cambra alta. Finalment no se n’ha acceptat cap. Entre aquestes propostes de millora del text legislatiu, Cervera ha reclamat el “dret a l’accés i consulta de tota la informació”. “No té sentit que alguns documents mantinguin el caràcter de secrets si el que realment pretenem és fer memòria història”, ha criticat el senador adscrit a la Comissió Constitucional. Així mateix, les esmenes presentades per Junts també van en la línia de “reclamar el dret a la restitució dels béns incautats o expropiats a persones o entitats” així com en insistir en “la necessitat de reconèixer el perjudici de les llengües pròpies de les diferents nacions de l’estat” o la necessitat de “definir la dictadura com a feixista, cosa que la llei no fa”.
D’altra banda, una de les millores del text legislatiu que ha proposat Junts, que tampoc ha quedat aprovada, contemplava el retorn de la titularitat de la comissaria de la Via Laietana de Barcelona a la Generalitat de Catalunya. “Una devolució, reclamada de forma reiterada, d’un espai utilitzat com a centre de repressió i tortura durant dècades”, ha recordat Cervera, i ha afegit que “retornar a les institucions catalanes aquest edifici seria un primer pas per a la reparació i restitució, així com un exercici pràctic de memòria democràtica de gran calat i, sobretot, seria una fita a la famosa i poc reeixida ‘agenda del reencuentro’ amb Catalunya”.
Madrid, 5 d’octubre de 2022
