La portaveu Miriam Nogueras alerta que la llei “no garanteix ni els drets dels petits propietaris ni els de les persones vulnerables”
La portaveu Miriam Nogueras en roda de premsa ha denunciat que la nova llei d’habitatge és “electoralista”, envaeix les competències de la Generalitat i no resol l’accés a l’habitatge. “Aquesta llei no és rigorosa”, ha reblat. A més, també ha afirmat que “facilitat l’increment de la inseguretat jurídica sobretot als petits propietaris, que a Catalunya representen el 85%” i ha remarcat que el gran problema és la falta d’oferta de lloguer assequible, a més del sou mitjà espanyol (uns 20.000 € anuals), bastant més baix que a altres països com Dinamarca (uns 61.000 € anuals). En aquest sentit, ha argumentat que “el govern espanyol no pot fer una llei per assemblar-se a Dinamarca quan els sous son tan desiguals”.
Nogueras ha reclamat promoure la col·laboració publicoprivada, garantir la seguretat jurídica dels petits propietaris i facilitar l’accés al mercat als joves i a la gent amb discapacitat intel·lectual. També ha lamentat que “s’ha perdut l’oportunitat” de fer bé la llei d’habitatge i ha afirmat que “mai tindrem una bona llei per a Catalunya si legisla el govern espanyol i si ERC i el PSC cedeixen en tot i només siguin capaços de legislar en clau espanyola, regionalista i fins i tot electoralista” i ha recordat que “a cada llei aprovada a Madrid, Catalunya no només hi perd competències, hi perdem recursos i diners”.
La portaveu ha denunciat que aquesta llei no ha comptat amb el consens necessari, ja que “només s’ha negociat amb els socis de govern, i aquesta era una llei per negociar amb tots els sectors i agents, no només amb partits polítics”. Nogueras ha recordat que a Catalunya ja es va aprovar una llei catalana per abordar la problemàtica de l’habitatge, que va ser tombada pel Tribunal Constitucional: “la llei Catalana va servir per poder, entre moltes altres coses, determinar quines mesures eren millorables, quines descartables i quines ens faltaven”. En aquest sentit, ha afirmat que “estem a favor d’indexar de manera temporal, com feia la llei catalana, no de manera estructural, com fa la llei espanyola”. Per a la portaveu de Junts, és important que aquesta llei sigui flexible i rigorosa.
Davant aquesta vulneració de competències, la portaveu ha demanat al Govern de la Generalitat, i més concretament al president Pere Aragonès, defensar l’autogovern de la Generalitat.
Per a Junts, en matèria d’habitatge hi ha 2 objectius que són innegociables: protegir a les famílies i sobretot a aquelles persones més vulnerables, i preservar els drets dels petits propietaris catalans que representen el 85% dels tenidors d’habitatges.
En aquest sentit, Nogueras ha afirmat que “la llei espanyola no garanteix ni els drets dels petits propietaris ni els de les persones vulnerables. De fet, si augmenta la dificultat a l’accés a l’habitatge, l’impacte és directe en la qualitat de vida de les persones”.
Nogueras també s’ha referit a l’anunci de Pedro Sánchez sobre els 50.000 pisos de la Sareb a habitatge assequible: “fa dos anys que reclamem la cessió dels pisos de la Sareb a Catalunya” i avui els pisos que es podrien haver cedit fa dos anys no hi son, els bons s’han venut, només queden els que necessiten adequacions.
En la mateixa línia, la portaveu també ha posat de relleu exemples d’altres països que demostren que les lleis d’habitatge han de ser flexibles i temporals, no rígides i estructurals.
Berlín: el 1r any el preu es va reduir un 7,8% (a CAT un 5%), es va reduir també la oferta de lloguer assequible i una de les conseqüències que més preocupa: va augmentar el mercat negre, el lloguer en negre.
Paris: la oferta de lloguer assequible es va reduir un 15% (com a Catalunya), també a San Francisco o el cas d’Estocolm.
I finalment, Nogueras ha exposat una de les altres problemàtiques de l’habitatge i que la llei espanyola no aborda: Espanya és un dels països de la Unió Europea amb menys parc social de lloguer assequible, de 47 milions habitants, només hi ha 450.000 habitatges socials. Per comparar-ho, als Països Baixos: 17milions d’habitants, 2 M d’habitatges socials.
Barcelona, 24 d’abril de 2023.
