El president demana reconèixer l’independentisme com a opció legítima, una amnistia que freni la judicialització i l’establiment d’un mecanisme de verificació i seguiment del compliment dels acords
El president Carles Puigdemont ha celebrat una conferència avui a Brussel·les per exposar les condicions de Junts per negociar la investidura de Pedro Sánchez. En aquest sentit, ha assegurat que si hi ha d’haver un acord, ha de ser “un acord històric amb un compromís històric, com el que cap règim ni govern espanyol no ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta que va abolir les institucions i les constitucions catalanes, i va iniciar la persecució de la llengua catalana”. El president ha lamentat que “avui” encara no existeixen les condicions per assegurar aquest acord. Davant aquesta situació, el president ha assegurat que Espanya es troba en un dilema: “o eleccions o pactar amb partit 1-O i que no renuncia a la unilateralitat”.
Les condicions són:
- El reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme. “No es pot negociar amb qui ens considera la segona amenaça més important després del terrorisme jihadista, i que demana a Europol que ens tracti de terroristes”.
- L’abandonament complet i efectiu de la via judicial contra l’independentisme, “l’1 d’octubre no va ser un delicte, com tampoc ho va ser la declaració d’independència ni les protestes contra la repressió i la sentència del Tribunal Suprem”. En aquest sentit, ha demanat la llei d’amnistia: “això és a l’abast del Parlament espanyol, a través d’una llei d’amnistia que inclogui l’ampli espectre de la repressió iniciada des d’abans de la consulta del 9 de novembre de 2014”.
- La creació d’un mecanisme de mediació i de verificació que aporti les garanties del compliment i seguiment dels acords que els dos grans partits polítics espanyols no estan en condicions de donar-nos.
- Fixar com a únics límits els definits pels acords i tractats internacionals que fan referència a drets humans (individuals i col·lectius i a llibertats fonamentals).
El president ha assegurat que cap d’aquestes condicions prèvies no és contrària a la Constitució ni per a cap tractat europeu. “Només un referèndum acordat podria substituir el referèndum de l’1 d’octubre”, ha recordat el president, que ha posat l’accent en la importància del dret a l’autodeterminació de Catalunya: “l’autonomia no resol les mancances materials dels catalans. Només es poden resoldre amb el dret a l’autodeterminació”. En aquest sentit ha afirmat que “l’article 92 de la Constitució Espanyola permet els catalans votar. El que no hi ha és voluntat política”.
El president també ha recordat que “no busquem solucions personals. Vam decidir anar a l’exili per fer política”, en aquest sentit ha afirmat que “no hem aguantat tot aixo per salvar una legislatura. Sino per satisfer l’anhel dels ciutadans”.
Prèviament, el president ha fet un preàmbul del context on es troba Catalunya i els antecedents del procés: el president ha recordat la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut aprovat el 2010, una qüestió que considera “incompatible” amb el pacte constitucional del 78 i ha recordat que sense aquella sentència “no s’entén res del que ha passat a Catalunya”. Per altra banda, també ha afegit la “criminalització” de l’1 d’octubre.
L’incompliment dels pactes, l’ofec sistemàtic de l’economia catalana, amb el canvi de seus empresarials incentivat per un reial decret aprovat pel govern espanyol, encara vigent, l’aplicació del 155, són alguns dels exemples que ha posat el president en aquest llistat de greuges de l’Estat espanyol contra Catalunya. En aquest sentit, ha remarcat que Catalunya “és una nació que s’ha vist atacada la seva condició nacional per tots règims espanyols que veu en la independència la seva única sortida”.
El president també ha lamentat que s’ha “menystingut i arraconat Junts per part dels dos grans partits espanyols” i que “tot just fa dos mesos i mig els partits que avui malden per aturar la dreta no van tenir cap problema per sumar els seus vots als del PP per impedir que el nostre candidat, que va guanyar les eleccions, fos alcalde de Barcelona”, ha recordat.
Brussel·les, 5 de setembre de 2023.
