També demana que estudiï si vulnera el dret dels petits propietaris, majoritaris a Catalunya, al seu dret a la propietat
Junts per Catalunya ha presentat avui a la Mesa del Parlament una sol·licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la vulneració de l’àmbit competencial de la Generalitat i del principi de la seguretat jurídica amb relació a la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge. Junts també planteja que aquesta llei vulnera el dret constitucional a la propietat i els drets dels petits propietaris, el 85% dels tenidors de Catalunya. Aquest dictamen és previ i necessari a la possible interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional per part del Parlament de Catalunya.
Junts per Catalunya considera que la llei estatal d’habitatge vulnera la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en matèria d’habitatge assumida a partir de l’article 148.1.3 de la Constitució i desenvolupada a l’article 137 de l’Estatut. A parer del grup parlamentari, estem davant d’una absorció competencial que infringeix de forma patent el marc competencial vigent i menysté els principis constitucionals i estatutaris i la consolidada jurisprudència existent sobre la matèria.
Així mateix, la nova llei suposa un desmantellament de les regulacions aprovades i de les normatives vigents a Catalunya en matèria d’habitatge i ignora la regulació existent en matèria d’habitatge protegit. També ignora la regulació en l’àmbit de la determinació de zones de mercat tens, la regulació de les relacions de consum, la mediació amb la finalitat d’evitar processos de desallotjament, o els mecanismes de corresponsabilitat dels grans tenidors en la garantia del dret a l’habitatge de persones o famílies en situació de vulnerabilitat acreditada.
En segon lloc, Junts considera que la llei d’habitatge vulnera els drets dels petits propietaris, que signifiquen el 85% dels tenidors d’habitatges a Catalunya. La llei espanyola no garanteix ni els drets dels petits propietaris ni de les persones vulnerables, perquè si augmenta la dificultat d’accés a l’habitatge, aquest fet impacta directament a aquelles persones amb menys mitjans.
Tant el dret a la propietat com el dret a l’habitatge queden expressament recollits als articles 17 i 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per tant, els poders públics han de legislar i actuar de conformitat amb ambdós, respectant-los, garantint-los i preservant-los, tenint en compte sempre les necessitats dels més vulnerables i les dels petits propietaris. En el cas de la Constitució, el mandat directe que s’imposa al legislador en l’article 47 que preceptua el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat ha de coexistir amb la defensa de l’article 33 que reconeix el dret a la propietat.
